Humans de Barcelona

Mª Carme Molist i Subirachs: "Sóc de la Plana de Vic i sento profundament les meves arrels d'aquells paratges que estimo. Més de 18 anys a Barcelona al barri del Raval, un barri que, certament, enganxa. Uns anys de trepitjar els seus carrers  anant i tornant de l'escola Vedruna on amb convenciment i il·lusió hem fet coses grans. I ara, passats dos anys a l'Àfrica amb els refugiats del Nord Kivu,  he aterrat un tros més avall del barri del raval, al carrer Riereta en un centre dedicat a pal.liar el fracàs escolar. Carrer del Raval "M´agrada estar sota les moreres del pati de l'escola Vedruna Angels i passejar tranquil·la per la Rambla del Raval, amb els sentits alerta per captar  el missatge i la riquesa que m'aporten tants rostres diversos, tantes veus,... la riquesa d'una diversitat que dóna un toc diferent al meu passeig, a la meva vida."

Dimarts passat 16 de novembre els musulmans van celebrar la Festa del xai. A l´Ashraf, aquell dia el van vestir amb les millors robes i va assistir a la mesquita juntament amb la seva familia, a celebrar una de les festes més importants de l´any.

L´Stephan passa els dies, les hores, els minuts... a la mateixa cadira del creuament dels carrers Nou de la Rambla i Sant Oleguer. Nascut a Rumania fa uns setanta anys, ara en fa tres que viu a Barcelona. Va fer de lampista al seu país i a València, a Sevilla i a Barcelona. M´explica que viu al carrer perquè tancat entre quatre parets, es moriria. Que ja hi ha viscut molt temps en un pis però que ara no pot, que té claustrofòbia. Sense ànim de fer broma, Barcelona és una ciutat atractiva per tota classe de visitants. Al barri del Raval hi ha una "comunitat" de rodamons extrangers, principalment pels voltants del Macba i Nou de la Rambla, que malgrat la seva aparença decadent, no acustuman a crear massa problemes.

La Rose va neixer a Barcelona i és llicenciada en Filologia Hebrea i Aramea. Els estudis d´aquestes llengues l´han portat a viure a Kampen (Holanda), Oxford i Jerusalem. L´any 2005 torna a Barcelona, la cual trobava a faltar tant com a la seva familia. Actualment és professora d´anglés. "Les meves passions són les llengües (especialment el Yiddish), les religions, les cultures diferents, Mozart, Oscar Wilde, el cinema, la dansa Bollywood i tot el que tingui a veure amb l'India. Barcelona és per a mi símbol d'origen, infantesa, seguretat, estabilitat. La valoro perquè sé com l'he enyorat en moments de llunyania, però per ser sincera, trobo a faltar el vèrtigen de començar en un altre lloc nou i descobrir-lo."

En Pere-Joan és el President de la Federació d´Ateneus de Catalunya. "M'agrada passejar pel barri vell de Barcelona i em passaria hores assegut a alguna de les terrasses de la Rambla, davant del Liceu, a la plaça de la Catedral o al Zurich, observant la diversitat de la gent que passa". Anar als restaurants a "degustar un bon plat i un bon vi", és un altre dels plaers que a en Pere-Joan li agrada sentir quan ve a Barcelona. Els seus preferits són el Pitarra i qualsevol de la cadena del Quinze nits. (Fotos realitzades a l´ Ateneu Barcelonés .)

Anne Jensen. Nascuda a Copenhague, Dinamarca.  Va estudiar fotografia al I.E.F.C. i actualment fa de model de pintura i el que faci falta, per tal de trobar temps per dedicar-lo a la seva màxima passió, el seu fill. Ha viscut sempre a Ciutat Vella i ara disfruta del caliu del barri de La Ribera. Sempre que pot s´escapa a la platja de La Barceloneta.

En Constanc viu a Barcelona des dels deu anys. Va venir de Toulouse, França. Ja no li queda ningú de la seva familia i viu sol al Raval.

La Leticia va neixer l´any 1985 a Barcelona. Dos mesos més tard, la seva familia va marxar a  Bogotà, Colombia. Disset anys més tard va tornar i, fins ara. La Leticia creu que darrerament a Barcelona, s´estan retallant les llibertats dels ciatadans.

En Purna Bahadur Khadka va neixer a Chitwan, Nepal. Fa tres anys va venir a Barcelona. És mestre de Taekwondo a l´Unió Esportiva  Sant Pau. La primera vegada que va venir a Barcelona es va sentir molt extrany. No s´entenia amb la gent i recorda que va pensar que no hi tornaria. Diu de Barcelona que "la gente bien" i li agrada les Ramblas, la paella i la platja.

En Daud va neixer a la ciutat de Mandi Bahawal Din al Pakistà. Fa cinc anys va venir a viure a Barcelona i actualment cursa 3er. d´ESO a l´Escola Vedruna Angels del Raval. De Barcelona el que més li agrada és la platja, tot i que ara per ara, el més important per a ell, són els seus amics, amb qui juga sempre que pot al "S4League". Quan sigui gran, li agradaria ser científic.

En Silvestre és un jubilat que el podem trobar els dies que fa bó, a la plaça Villa de Madrid o bé, a la de Bonsuccés. Passa els matins dibuixant uns dissenys propis molt especials. "Mientras hago esto, no hago otra cosa" Nascut a Cordoba, feia de militar quan el 1956 el van destinar a Barcelona. Amb el temps va acabar treballant a la construcció, concretament d´encofrador, fins que un accident al braç dret, el va fer retirar anticipadament. De Barcelona diu: "No la cambio por nada del mundo".