Humans de Barcelona

Jordi (Barcelona, 51 anys, enginyer tècnic industrial). "Il·lusionat amb l'arribada de la nova república. Si alguna cosa he aprés fins ara, és que hem de viure el present perquè passa i no torna."

Joan Pallarola (Barcelona, 59 anys, vidrier i artista plàstic del Col.lectiu d'Artistes de Sants). "El meu avi va ser assassinat a Córdoba. Al cap d'uns dies la Guardia Civil es va presentar a casa i li van preguntar a la meva avia on era el seu marit. "-Mi marido estaría aquí, si ustedes no le hubieran matado." Li van fotre un cop d'escopeta que va caure a terra i no la van matar perquè un d'ells va dir: -Déjala! Ya han tenido bastante con lo se su marido." La meva mare, que va veure tota l'escena, sempre ha mirat de no parlar d'aquell moment però ara, davant el què està passant a Catalunya, vol anar a votar. Jo ara estic força bé però vaig passar una crisi dels 50 molt bèstia; vaig ajuntar un càncer, epilepsia, un cotxe em va atropellar en un pas de vianants i finalment, degut a la crisi económica vaig haver de tancar el meu negoci de 15 anys. Déu n'hi do! Malgrat tot això, tinc molts motius per seguir endavant."

Ernest (Barcelona, 38 anys, estudiant de Coreà). "Estic de vacances a Barcelona. Fa uns anys que visc a Corea del Sud i estic estudiant el Coreà. La meva intenció és obrir un restaurant de cuina catalana a Seül. Una de les coses que més sobten de Seül és que hi ha una vida frenètica les 24 hores del dia. Una ciutat de 10 milions d'habitants a tot ritme, realment impressiona."

Marina i Ramon (La Morera de Montsant i Barcelona, 90 i 93 anys, pagesos retirats). Ramon: "Quant només tenia 3 anys vam anar a viure a La Morera de Montsant i el primer record que tinc és el bateig de la Marina, la meva dona. Després, al cap d'un temps ens vam casar i ara ja portem 67 anys junts."

Jan (Barcelona, 7 anys, estudia 3er de primària). "Porto la samarreta de la USAP, l'equip de rugby de Perpinyà i jugo al BUC, el Barcelona universitari Club de rugby. Quan sigui gran vull ser guarda forestal al Pirineu."

Marta (Andorra, 17 anys, estudia batxillerat artístic). "La meva il·lusió és treballar i crear projectes de temàtica social des de un punt de vista artístic. Ara mateix m'interessa molt la fotografia".

Joan (Barcelona, 64 anys, comptable de banca jubilat). "Avui, 20 de setembre del 2017, data de l'enèsim atac al meu país, no m'he pogut quedar a casa."

Rosa (Barcelona, una mica més de 50 anys, funcionària municipal). "Això és exactament el que vull: democràcia."

Carles (Barcelona, 73 anys, impresor retirat). "Aquest és un moment terrible que el visc amb una il·lusió i una tensió enorme. Guanyarem i els fotrem fora d'una vegada."

Celdoni (Calaf, cantant, recitador, rapsode, poeta i músic) i Lloll (Igualada, actriu i cantant). Celdoni: "Això és una revolució! Som aquí per defensar la democracia. No podran rés contra un poble cívic i mobilitzat. La història ens deu la victòria. I hi som molt a prop."

Víctor (Bolívia, 45 anys, paleta). "Llevo mas de 17 años en Barcelona y me siento muy bien aquí. Si no estuviera bien, me iría a vivir a otra parte, es fácil."

Ignasi (Barcelona, 27 anys, comerciant amb el negoci familiar Krakatoa ). "Barcelona és casa meva i Indonesia és com una segona casa per mi. Cada any hi vaig com a mínim un cop, és un lloc meravellós. Una de les coses que més sobten d'allà és que fins fa poc, el futbol era un esport i una afició minoritaria. Darrerament, hi ha un boom molt bestia i en concret hi ha un interés molt gran pel Barça."

Mercè i Josep (Reus, 84 i 85 anys, van treballar plegats a la fàbrica de teixits Pics i Aguilera). "Fa 61 anys que estem casats, ens vam conèixer treballant junts a la mateixa fàbrica. la part més difícil va ser quan ens vam exiliar a França. Hi vam viure 9 anys, ens van tractar molt bé els francesos però volíem tornar a casa i així ho vam fer."

Mercè (Barcelona, 52 anys, educadora i Fusellera de Muntanya del Regiment Vilà i Ferrer, de la lleva del 13).

Kami (Pakistà, 30 anys, venedor ambulant). "Yo no hablo mucho español. Hoy se vende bien, la gente compra mucho."

Miquel Àngel (Vimbodí, 61 anys, distribuidor de begudes). "No havia vingut a cap manifestació però aquesta vegada els polítics catalans ho han fet molt bé. Hem vingut tota la família i tot i que tampoc sóc d'anar a votar sempre, el dia 1 d'octubre aniré a votar. I tant que aniré a votar!"

Josep (Lleida, 72 anys, jubilat). "Fa 4 anys que estic lluitant contra varies malalties però avui vull ser aquí. Tant de bo pugui veure com ens independitzem. De jove vaig treballar de forner, d'oficinista i quan les coses anaven bé, vaig obrir un negoci de majorista. Allò em va matar, les coses no van anar bé, fins el punt que hi vaig deixar una bona part de la meva salut. Als polítics de Madrid els hi dic que ja està bé de jugar amb els nostres diners, que ho facin amb els seus."

Jordi Basco (Tremp, 54 anys, administratiu). Sóc Magraner del Regiment de la Diputació del General, que és el nom que rebia la Generalitat de Catalunya abans de 1714. Ara mateix estic molt cansat... Aquest uniforme que portem és molt calorós i pesa molt. Tot i això, estem molt contents de participar en els actes de la diada de Catalunya."

Júlia (Reus, 4 anys, va a P-5). "M'agrada molt el Doraemon i els dibuixos que m'agraden més són els de Tom i Jerry. Quan sigui gran m'agradaria ser metge."

Marikarmen (Barcelona, dj). Vaig retratar al Marikarmen el 26 de maig de 2011 . En aquells moments era un dels indignats del 15M que es van instal·lar a Plaça Catalunya. Molt curós de la seva intimitat, no em va explicar gran cosa de la seva vida. Durant la manifestació dels musulmans en contra del terrorisme després de l'atemptat de la Rambla, me'l vaig tornar a trobar. Vam riure molt quan li vaig comentar que el trobava més jove i més guapo. Tampoc em va voler dir gaires coses sobre ell, només que ara fa de dj, que li va bé i que després del que havia viscut durant aquella manifestació, pensava punxar molta més música àrab en les seves festes. Ets un crack Marikarmen, sort!

Ayelén (La Patagonia, Argentina, 33 anys, fa d'estàtua a la Rambla). "Creo que lo más importante es el equilibrio de la vida misma. Mi personaje de estatua en la Rambla se llama 'La equilibrista'. Mi deseo es crear equilibrio a mi alrededor y creo que a menudo lo consigo."