Humans de Barcelona

La Rosa va néixer al carrer Nou de la Rambla de Barcelona fa trenta set anys. Treballa d´higienista dental i al mateix temps és directora general de l´equip de Lujuria Vegana : -tal i com ens explica ella- "un tipus de pastisseria exquisida i trencadora, pionera a la ciutat. 100% vegetal, apta per a.lèrgics a l'ou i intolerants a la lactosa... i el més important per a mi, lliure de crueltat amb els animals." A sota, un detall de la pastisseria i amb la seva filla Jannifer.

En Guillermo va néixer a Calzadilla de los Barros provincia de Badajoz, fa seixanta sis anys. Ha treballat d'operari a la Mercedes Benz i fa vint-i-sis anys que és el majordom oficial de la Virgen de la Macarena. El seu lloc favorit de Barcelona és la Catedral.

La Manuela va néixer fa seixanta cinc anys a Montilla, Cordoba. Va treballar de cuinera i ara és pensionista. Fa dotze anys que participa en els actes festius de l´Hermandad de la Virgen de la Macarena a la parroquia de Sant Agustí al raval.

En Marcos va néixer a Santa Coloma de Gramanet fa vint i sis anys. És enquadernador en el sector de les arts gràfiques. Ja fa deu anys que participa en els actes de la "Hermandad del Cristo del Gran Poder", actualment és el contraguía del cristo. D´arrels andaluses, és un enamorat de tot el que li recorda la seva terra: les processons, el rocio, la feria d´abril...

L'Aroa te sis anys i estudia primer de primaria. Ja fa quatre anys que participa a la processó de divendres sant amb l´ Hermandad del Cristo del Gran Poder de la parroquia de Sant Agustí. El que va començar com una promesa dels seus pares, ara ja és una tradició a la seva familia. Aquest any l'Aroa ha desfilat com a "nazarena del Cristo del Gran Poder".

L'Eric juga amb les espelmes de l´esglesia de Sant Agustí, mentre la seva mare que participa en la processó de divendres sant, espera la decisió de si prendran la sortida o no, ja que la pluja amenaça de suspendre-la. Bona pasqua!

En Cristo és un fan dels còmics i en concret de "Kingdom Hearts II". Va disfressat d'un dels personatges, en una de les habituals trobades que fan a la ciutat, en aquest cas, al Parc de la Ciutadella. Després de treballar de paleta, de mosso de magatzem i a Fotoprix, ara es troba a l´atur, com tanta i tanta gent.

El Josep Maria porta la fotografia a la "sang". Va néixer a Barcelona el 1941 i als dotze anys ja trastejava la seva primera càmera. Quan tenia disset anys, vivint a Ginebra, va entrar a treballar a "Foto-Kleberg". Després i sempre lligat a la fotografia, va treballar a Barcelona, Hamburg, Sitges i al 1967 s'instal.la definitivament a Barcelona. La seva tasca ha estat més lligada a la part tècnica, i prova d'això és el nom de la botiga on el vaig conéixer: Foto Tècnica S.A. "Una vida dedicada a la fotografia", em comenta el Josep Maria, un home de tracte afable i un enamorat de la seva nombrosa família.

La Nuri va néixer al Poble Sec fa vuitanta-sis anys. Ha viscut tota la seva vida a Barcelona i ha treballat de modista, a més de fer de mestressa de casa, pujant els seus fills. Ara viu amb el seu marit, en una residència al Gòtic. Els millors records de Barcelona els té guardats a la muntanya de Montjuïc, a on va passar els seus anys de joventut.

L'Horàcio és un rodamón. "Soy un ciudadano del mundo pues he vivido y crecido en 5 países. Barcelona es mi casa pero mi corazón siempre estará en Polonia. Me gusta viajar, conocer a gente de los países que visito, aprender de su cultura y disfrutar sus maravillas culinarias. Pero sobre todo, siento una gran pasión por la fotografía y especialmente el foto periodismo." És un magnífic company blocaire i podeu veure la seva obra al seu bloc .

L´Agatha és la mostra de barcelonina cosmopolita: nascuda a Barcelona, de pare italià i de mare anglesa. Té set anys i estudia primer de primària. Divertida i feliç com ella sola, la imatge superior està realitzada amb un gran angular, que ens dona aquest efecte distorsionat i alhora tant divertit.

La Marta va néixer a Sant Vicens dels Horts fa vint i set anys. Ara viu a Barcelona i és professora de primària. Sempre riallera i alegre, em va costar retratar-la sense somriure, tot i que els seus ulls la delaten. Com la majoria de la gent que venim de pobles petits, la Marta valora molt l´anonimat que et proporciona viure a Barcelona.