Humans de Barcelona

Prab (Punjab, Índia, 8 anys, estudia 4t de primària). "Quan sigui gran m'agradaria ser policia".

Lauren (Newcastle, Anglaterra, 28 anys). "No tengo trabajo. Necesito unas pocas monedas para comida y mi perro."

Mike Cooper (Berkshire, Anglaterra, 73 anys, músic). "Toco la guitarra hawaiana des de l'any 1958 quan només tenia 16 anys i avui tinc un concert aquí a Barcelona. Porto poques hores a Barcelona però m'encanta, sobre tot el sol".

Xavier Folch (Barcelona, 54 anys, impressor a Impremta Badia i director de la Coral Vent del Nord de Lluïsos de Gracia ). "Crec que l'encant de llegir un llibre en paper té data de caducitat, gaudim-lo mentre puguem. Una de les coses que em dona més satisfaccions és participar en una coral, es genera una gran amistat i a més a més... qui canta, els seus mals espanta."

Cristina (Barcelona, 20 anys, estudiant de publicitat) i Montse (Súria, 21 anys estudiant de publicitat). "Et podem fer un retrat? Ens han assignat un treball a la universitat sobre com convidar als barcelonins a gaudir del barri del Raval i estem retratant els diferents estils de vida del barri."

Roc (Barcelona, 42 anys, arquitecte tècnic i un dels instagramers més influents de la ciutat). "Quan vaig descobrir Instagram, ara farà quasi 3 anys, no em podia ni imaginar el canvi que aquest fet suposaria en la meva relació amb la fotografia, l'arquitectura i amb Barcelona. Des de llavors, a través de la fotografia, he sentit un nou interès per revisitar i descobrir llocs de la ciutat". @StoptheRoc i @BarcelonaFacades a Instagram.

Lluís (Barcelona, 41 anys, campaner de la Basílica de Santa Maria del Pi). "La campana més antiga és la Andreua que és de 1600. L'Antonia és de 1714 i és la que tocava a sometens. Després hi han la Vicenta i la Josefa que toquen els quarts i finalment la meva preferida, l'Esquirol, és la més petita i la més aguda. Normalment es feia servir per avisar al campaner mentre sonaven les altres campanes ja que aquesta és molt aguda i es pot sentir encara que sonin les altres campanes."

Emma (Barcelona, 7 anys, estudia 2n de primària). "Els meus animals preferits són els cavalls, els dofins i els gossos. Quan sigui gran vull ser veterinaria. Jo li parlo als animals i ells m'escolten, a youtube miro vídeos per aprendre a tractar-los."

Nikita (Estocolm, 17 anys, estudia 2n de Batxillerat i es vol dedicar a la psicologia). "Creo que vivimos en la mejor ciudad del mundo. Mis amigos del extranjero siempre me dicen la suerte que tengo de vivir en Barcelona. Creo que solo valoramos las cosas cuando nos faltan."

Klea (Estocolm, dissenyadora d'accessoris per a mascotes a Barcelona dogs ). "Estoy loca por los perros. Mi frase favorita es de Pablo Neruda: 'Alegre, alegre, alegre como los perros saben ser felices, sin nada más, con el absolutismo de la naturaleza descarada'. Todos mis perros son adoptados, eso es importante. No hace falta comprarlos, es mucho mejor adoptar y así ayudamos a los perros abandonados. Soy voluntaria de S.O.S. Galgos desde hace quince años."

Andreu (Barcelona, 59 anys, tècnic en transport sanitari). "Barcelona és genial però jo no la vaig encertar en els dos llocs que vaig viure. Tant a Gracia com al Raval vaig tenir problemes per dormir. Ara visc fora i la veritat és que descanso molt millor."

Tigran (Barcelona, 2 anys, va a la guarderia i li agraden molt els cotxes i les motos. La seva pel·lícula preferida és Cars de Pixar).

Antonio Foyé (Barcelona, 87 anys, propietari de la botiga Joguines Foyé ). "La meva vida està lligada al barri de Ciutat Vella. Ara mateix com a barri no vivim un bon moment. Només es respira egoisme i ganes de fer diners. Abans era molt diferent, els botiguers ens coneixíem tots i ens ajudàvem quan feia falta. Aquest patinet em va molt bé, em permet seguir anant als llocs que m'agraden de la ciutat i no em canso tant com abans."

Montse, (57 anys, Olesa de Montserrat, secretaria mèdica). "Vaig vestida com fa 300 anys. Sóc dels Miquelets de Catalunya."

Jose Luís (Brea de Aragón, 82 años, taxista retirat). "He vivido media vida en Aragón y la otra media en Barcelona. Trabajé de taxista durante 22 años, al fnal lo dejé y me puse de zapatero porqué a mi mujer le preocupaba que me pudiera pasar algo. Me gustaba mucho hacer de taxista, conozco Barcelona como la palma de mi mano."

Enric (Manresa, 31 anys, cambrer). "Cada any vinc a Barcelona a fer-me una revisió. Fa anys vaig tenir la enfermetat de Hodgkin. Vaig fer un any de quimioteràpia i dos anys de radio, però em vaig curar. Ara el metge cada any em diu el mateix: que no mami tant, que tinc el fetge fotut. Però jo tampoc vull viure tant..."

Mar i Albert (Barcelona, 19 i 22 anys, estudiants de física). "Ens vam conèixer a la festa d'inauguració del primer curs de física i una cervesa té la culpa de que ara siguem parella. Als dos ens agrada molt l'astronomia i ens agradaria dedicar-nos-hi. Ara mateix, tot és de color rosa, millor dit de color lila com diu la Mar que ella és molt feminista..."

Angel (Madrid, 62 anys, ex-fotògraf). "Tuve mis buenos momentos en Bogotá, era fotógrafo deportivo y social, me iba bien. Luego vinieron mis problemas respiratorios. Tengo un 67 % de discapacidad, en Bogotá tenia una ayuda del gobierno, ahora aquí en Barcelona, estoy esperando que me la den. De momento sobrevivo con la ayuda de la gente, los restaurantes de la zona me dan las sobras y con las monedas que recojo, pago la pensión. No es fácil per no me puedo quejar, la gente me trata bien."

Carme (Barcelona, 85 anys, cistellera retirada). "Recordo perfectament quan era petita i anàvem a jugar a Plaça Catalunya. El meu pare, que va fundar una de les primeres cistelleries de Barcelona al carrer Banys Nous, m'havia de racionar les joguines que m'emportava per jugar perquè normalment no tornaven a casa. Ens ho passàvem bomba."

Joan de Déu Prats 'fill' i el seu gos Nicolàs (Barcelona, 53 anys, escriptor). "De Barcelona em quedo amb els mercats, el bicing, el vermut i el mestissatge".

Joan de Déu (Barcelona, 82 anys, relacions públiques retirat i recentment escriptor). "Sóc un enamorat de la lectura i estic molt orgullós d'haver transmès aquesta passió al meu fill Joan de Déu Prats que ara és un gran escriptor de literatura infantil. Ell ha fet que ara jo també m'atreveixi a escriure algun conte i és que, jo he ensenyat al meu fill a fer-se gran i ell m'ha ensenyat a fer-me petit".

Elisabet (Menorca, 21 anys, estudiant de cinema). "Estudio guió cinematogràfic i d'animació. La meva serie manga preferida és Death Note tot i que avui vaig disfressada de Mikazuki Munechica de la serie Touken Ranbu ."

Marcel·lí (Barcelona, 80 anys, enginyer tècnic retirat). "Estic gaudint un dels moments més feliços de la meva vida. Tinc bona salut, amb la meva esposa ens estimem i tinc una bona família i amics. Dono gràcies a Dèu!"

Judit (Alcalá de Henares, 21 anys, estudia cinema i efectes d'animació). "El cinema és la meva gran passió. Primer volia ser directora però de seguida vaig veure que els efectes i l'animació m'agraden molt. Tot el que fan a Pixar m'agrada moltíssim. Avui vaig disfressada de Margaery Tyrell de la sèrie Joc de trons."

Marta (La Garriga, 26 anys, periodista a barcelona.cat ). "El que més valoro de la meva professió és conèixer persones anònimes lligades a històries quotidianes però alhora extraordinàries. Explicar diàriament les seves realitats és el que fa que em senti periodista".

Ruben (Terrassa, 17 anys, estudia 4t. d'ESO). "Quan tenia 12 anys vaig tenir una revelació. Vaig descobrir que entenia a la gent. No només entenia el que em deien sinó que els comprenia i era capaç de sentir el que ells sentien. Vaig descobrir que tinc molta empatia i des de aleshores vull ser psicòleg".