Humans de Barcelona

Rem (Almeria, 44 anys, perruquera canina). "He vingut a la manifestació musulmana contra el terrorisme perquè no trobo just que que s'hagin de manifestar separats. Algú que ja marxava, m'ha donat aquesta pancarta i aquí estic. Clar que no tinc por, sinó no estaria aquí."

Soraya (Barcelona, 17 anys, estudia batxillerat). "No més innocents en el nom d'Allah!!! Estem farts que ens embrutin amb la religió. Diuen que maten en nom d'Allah però no hi tenen rés a veure."

Mihai Solomon (Romania, 44 anys, cap de l'Esglesia Ortodoxa de Girona). "Vinc de l'Acte interreligiós i interconviccional en record de les víctimes dels atemptats i per la pau. Davant d'aquestes atrocitats, el més important és compartir la llum i l'amor."

Bhagwant Singh (Índia, 19 anys, estudiant). "Vinc de l'Acte interreligiós i interconviccional en record de les víctimes dels atemptats i per la pau. Vull ser Mosso d'Esquadra."

Josep (Bcn, 52 anys, frare caputxí) i Josep Manuel (Bcn, 61 anys, frare i director dels Caputxins de Sarrià). "Venim de l'Acte interreligiós i interconviccional en record de les víctimes dels atemptats i el nostre missatge és molt clar i simple: L'amor és més fort que la mort."

Carme (Barcelona, 74 anys, actriu). "Vinc de presentar l'Acte interreligiós i interconviccional en record de les víctimes dels atemptats i per la pau. M'estimo Barcelona."

Sílvia (Barcelona, 55 anys, educadora) i Catalina (Barcelona, 84 anys, cosidora retirada). "He portat a la meva mare perquè crec que és molt important viure aquest moment. En aquests moments tinc molt present el meu company i pare del meu fill que ara ja no és entre nosaltres. Va ser refugiat polític de Bagdad i després de viure a diferents llocs d'Europa, en arribar a Barcelona va tenir molt clar que aquesta seria la seva ciutat per sempre."

Marie (Dakar, Senegal, realitza estudis de mercat a l'Àfrica). "El meu pare és musulmà, la meva mare catòlica i he vingut a la manifestació musulmana contra el terrorisme perquè tot i que m'he educat en un entorn catòlic, sento que és el lloc on he d'estar."

Encarna (Barcelona, 53 anys, secretaria tesoro). "Sóc ramblera per la gracia de Déu. Respiro Barcelona cada moment del dia, el meu lema és 'Ando Barceloneando'. El meu pare, un granaino que conduïa un taxi groc i negre, és el que em va fer enamorar d'aquesta meravellosa ciutat. L'endemà de l'atemptat a les 8h del matí, ja passejava per la Rambla amb el cor en un puny però sense por. Crec que vaig ser de les primeres a dir 'No tinc por'. Malgrat moltes vegades renego que a la Rambla hi ha massa turisme, sento un buit enorme de no haver pogut ajudar a peu de carrer... Creu-me que ho vaig intentar."

Abdeslam (Marroc, 56 anys, imam de la mesquita de Terrassa). "El Islam está en contra del terrorismo. Tots som Barcelona i Cambrils."

Mohamed Lemti (Marroc, 34 anys, aturat). "Soy musulman, no soy terrorista. Stop fobia Islam."

Armando (Barcelona, 44 anys, quiosquer de la Rambla). "Per sort, la tarda de l'atemptat no treballava. Els meus companys que estaven presents, estan molt afectats."

Siony (Saragosa, 52 anys, agent inmobiliaria). "Han coincidido mis vacaciones en Barcelona con esta barbárie y este es mi mensaje: Por la paz en el mundo, es lo más bonito. Convivencia."

Isidre (Bràfim, Tarragona, 86 anys, viatjant retirat) i Martina (Corbera d'Ebre, 78 anys, dependenta retirada). Martina: "Em volgut venir a la Rambla a expresar el nostre condol. Ho sentim a l'ànima, és una cosa molt terrible i no s'explica." Isidre: "Estic molt fotut. Fa tres anys que lluito contra el càncer. Cada matí quan em desperto el primer que faig és fer-li una forta abraçada a la meva estimada esposa, desitjo un bon dia a tothom i després li faig una rialleta picaresca al meu temut rival i li dic: un dia més t'he guanyat."

Pilar (Montcada i Reixach, 49 anys, administrativa) i Pau (Sant Cugat del Vallés, 15 anys, estudiarà 4t ESO). Pilar: No us coneixiem però no us oblidarem mai. Pau si us plau." Pau: "No tinc por, una abraçada a tots els familiars i amics de les víctimes i molta força als ferits d'aquesta barbàrie."

Lluís (Vic, 68 anys, camioner jubliat). "El moment just de l'atemptat a la Rambla, sortia de comprar al Mercat de la Boqueria. Vaig travesar la Rambla per anar cap a casa... allò era terrible! Després vaig intentar tornar-hi per si podia ajudar i ja no hi vaig poder arribar. He treballat 45 anys a la carretera. N'he viscut de tots colors. La més forta va ser l'any 2005 quan em van atracar mentre dormia dins el camió a Alarcón. Van entrar al camió i em van posar dins el maleter d'un cotxe. Era la nit de reis i feia molt fred. Aquells animals em van deixar en calçotets 50 kilòmetres més avall. Una bona gent em va ajudar a recuperar-me i quatre dies més tard vaig trobar el camió buit i molt destrossat. Saps que portava dins el camió? Ordinadors portàtils, estic convençut que ho sabien. Tot plegat, una experiència molt desagradable."

Marta (Terrassa, 31 anys, periodista a Versió Rac1). "Estic cobrint el dia després: no se'n sortiran!"

Cristina (Sant Vicenç de Castellet, 40 anys, administrativa). "Venim del minut de silenci per l'atemptat a Plaça Catalunya. No tinc paraules, no em surten ni les llàgrimes."