Paula i Rafa (Barcelona i Marroc, 16 anys, estudianta de perruqueria i estudiant de 4t d'ESO, i membres de la Colla de Gegants del Casc Antic ). "No som parella però ens estimem molt."
Cristina (Barcelona, 66 anys, he fet de secretaria, auxiliar clínica, traductora, planxadora i més coses). "Fa un més es va morir el meu millor amic. Teniem una relació molt especial, tot i que no érem parella, jo sempre deia que ell era la meva mitja taronja i de fet, ara em sento com una vídua."
Montserrat i Elvira (Barcelona, artistes plàstiques, membres de la Mostra d'Art Pintors del Pi ). "Les dues pintem des que erem jovenetes. Hi hagut èpoques bones i dolentes, ara costa molt vendre però el més important és que fem el que ens agrada."
Aleix (Mataró, 22 anys, estudiant de realització audiovisual). "Estem fent pràctiques, estem fent un videoclip de la cançó 'No sabes mentir' del grup Cupido. Sóc un enamorat del cinema d'en Tarantino."
Pepe (Córdoba, 81 anys, administratiu comptable jubilat). "Yo era el desgraciado que siempre iba al banco a pedir dinero para pagar las nóminas... hahaha, es broma. Estoy muy feliz de haber venido a Barcelona hace más de 60 años y de haber trabajado de contable. Por supuesto, de lo que estoy más orgulloso, es de mis 4 hijos, que han nacido y se han criado en esta maravillosa ciudad."
Clive Booth II (69 anys, artista social en minúscula). Fa 7 anys ja vaig retratar en Clive al Parc de la Ciutadella i tot i que una mica més envellit i amb una salut un pèl més delicada, segueix lluitant amb el seu art contra el turisme de masses que envaeix la ciutat. "El turisme de masses està creant la destrucció perfecta de Barcelona. El soldat d'ocupació, el turista, no tan sols no cobra sinó que paga i està content. Sembla una metàfora però en realitat és una veritat terrible. Per sort, encara queda gent sensible que valora el que tenim i per això continuo venint al centre. Sembla mentida que la gent que mana a la ciutat, ja siguin els polítics o els rics, no s'adonin que la ciutat està molt a prop del precipici."
Carlos (Barcelona, 58 anys, tatuador). "LLevo más de 40 años haciendo tatuajes. He vivido muchas experiéncias y anécdotas la mayoria muy agradables. Me acuerdo del dia que vino una chica muy joven a tatuarse, acompañada de su abuela de 86 años. En el momento de la verdad, le entró el pánico y se echó para atrás. Entonces la abuela no se lo pensó dos veces y aprovechó para hacerselo ella. Era su primer tatoo. De Barcelona me gustan muchas, muchas cosas, pero ya llevamos muchos años que el turismo barato está destrozando el centro de la ciudad. Se ha permitido un turismo barato de jovenes que gastan 5 euros en comida y 50 en marihuana. Pasear en zonas turísticas de noche y sobre todo de madrugada, da verdadero asco."
Artur (Barcelona, 68 anys, professor jubilat). "Sóc dels Inky Fingers Barcelona un grup de dibuixants que ens reunim un cop a la setmana i sortim a dibuixar per la ciutat. Tota la vida he fet de professor. El meu pare tenia una escola de barri i recordo que quan només tenia 12 anys, ja vaig donar classes a nens de 10 anys quan algun professor faltava. He donat classes de matemàtiques, de química, de tecnologia, d'història i fins hi tot de religió."
Maria Mercè i Josep (Barcelona, 62 i 71 anys, secretaria i inspector tècnic de Fecsa jubilats). Maria Mercè: "M'agrada molt viure al Raval perquè és com un petit poble dins la ciutat. Quan vaig pel carrer, la gent em diu: -Adéu nena! o -Adéu Merceditas!"
Aaron (Cunit, 16 anys, estudiant de disseny gràfic). "Hoy me manifiesto por la igualdad entre hombres y mujeres. Soy gay y apoyo la mobilización de la comunidad LGTBI porqué quiero un futuro mejor para mis hijos."
Dina (Barcelona, 22 anys, estudia comunicació a la Universitat de Barcelona). "La dona musulmana és independent perquè l'islam també és feminista encara que el feminisme blanc pensi que és al revés."
Maria, Laura, Rita, Eli i Noelia. (Manifestació del dia de la dona.) "Reivindiquem que no volem la censura del pit de la dona. A les xarxes els homes poden ensenyar els pits i nosaltres no. Són els nostres pits i si els volem ensenyar, els ensenyem! Quan vam anar a imprimir a la copisteria les fotos dels nostres pits, vam comprovar que encara queda molt per fer, l'actitud del dependent va ser molt desagradable."
Violeta i Andrea (Barcelona, 20 mesos, Ocaña, Colòmbia, 42 anys, infermera). Andrea: "Es el primer carnaval de mi hija. Quiero que ella coja todas las tradiciones de aquí."
Laura (Rubí, 17 anys, estudia 2on de batxillerat i és membre de l'Esbart Dansaire de Rubí). "Participo a l'Arribo del Carnestoltes i sóc l'agregada de la Luxúria."