Lalalabarcelona, el llibre

Lalalabarcelona és un retrat de Barcelona a través dels retrats de barcelonins reals que fan d'aquesta ciutat, una de les més interessants del món. I dic reals perquè aquí no hi trobareu només les belleses impossibles de les revistes i anuncis publicitaris, ni una desfilada de famosos o celebritats. Aquí hi trobareu la gent del carrer, la gent que viu Barcelona. He intentat captar l'essència i el pols de la ciutat, endinsant-me en la vida quotidiana i en els principals actes públics, i ho he fet així perquè crec que la millor manera de descriure una ciutat és a través del seu paisatge humà.
La fotografia es basa en reflexos, -no em canso mai d'explicar als meus alumnes que la llum que captura la càmera és la llum reflectida pel subjecte- i Lalalabarcelona és el reflex de la meva vida. M'encanta passejar i observar el que m'envolta i sens dubte, el paisatge humà és el meu preferit. A vegades, fins i tot em sorprenc a mi mateix pensant que m'agrada més observar que viure la vida directament... Sóc fotògraf i la meva part visual és la que preval davant les altres formes de comunicació. Percebo millor la veritat en la mirada de les persones que en allò que diuen o fan, i retrato la gent perquè és la meva manera de buscar la veritat, de buscar-me a mi mateix.
Lalalabarcelona no és un treball objectiu, no és la meva intenció i dubto que es pogués fer així. Tot i que m'he esforçat a captar el ventall més ampli de personalitats, la tria és molt subjectiva i alhora una mica casual, perquè també depèn de l'acceptació del retratat. Crec que l'adjectiu clau és "singular". Des de ben petit, quan despatxava a la pastisseria dels meus pares, sempre he tingut una predilecció per la gent fora de lo comú, la que no segueix els cànons estètics del moment. Evidentment, busco cares amb un caràcter fort, amb una bellesa especial, amb una expressió contundent, però també aquelles més insegures, vergonyoses, que els costa aflorar i més en un retrat.
M'agrada creure que els meus retrats estan fets "sense trampa ni cartró" tal i com em deia el meu amic i gran amant de la fotografia Xavi Heredia. Fets amb llum ambient, en l'entorn habitual i amb una expressió el més aproximada al que seria el seu estat natural, retrato la gent que m'enamora i és la meva manera d'estimar-los.

Enric Mestres Illamola